Adaptat a la vida terrestre, l´home sotmès a la ingravitació experimenta una sobtada reducció de pes, vinculada a les diverses modificacions fisiològiques.
Aquesta disminució de pes és causada principalment per cinc factors: pèrdua d´aigua, reducció de les reserves de greix, atròfia muscular i decreixement quantitatiu dels "hematites" i del calci.
Un cosmonauta torna a la Terra, doncs, amb menys pes i amb menys sang.
Un estudi realitzat per l´agència espacial dels Estats Units revela que al principi d´un vol espacial es produeix una reducció del 70% de consum de sòlid i líquids. És com si a l´organisme no li calgués tant d´aliment, o dit d´una altra manera, com si la ingravitació fes perdre la gana. El resultat és clar: immediatament hi ha una pèrdua de 3 kg.
Amb la multiplicació dels vols espacials i el desenvolupament de projectes de situació d´estacions permanents a l´espai, en les quals els cosmonautes tindran residències prolongades, el control del pes corporal( massa inercial) juntament amb l´alimentació, seran molt importants per a no posar en perill la seva salut.
Sabeu com es pesen els astronautes?
Es pengen d´una molla i se´ls fa oscil·lar lliurement, tot aprofitant que el període de les oscil·lacions és independent de la gravetat, i que només depèn de la massa que oscil·la i de la constant k de la molla.
[@more@]
