Si et vols aprimar a l´espai has d´anar!

Adaptat a la vida terrestre, l´home sotmès a la ingravitació experimenta una sobtada reducció de pes, vinculada a les diverses modificacions fisiològiques.

Aquesta disminució de pes és causada principalment per cinc factors: pèrdua d´aigua, reducció de les reserves de greix, atròfia muscular i decreixement quantitatiu dels "hematites" i del calci.
Un cosmonauta  torna a la Terra, doncs, amb menys pes i amb menys sang.

Un estudi realitzat per l´agència espacial dels Estats Units revela que al principi  d´un vol espacial es produeix una reducció del 70%  de consum de sòlid i líquids. És com si a l´organisme no li calgués tant d´aliment,  o dit d´una altra manera, com si la ingravitació fes perdre la gana. El resultat és clar: immediatament hi ha una pèrdua de 3 kg.

Amb la  multiplicació dels vols espacials i el desenvolupament de projectes de situació d´estacions permanents a l´espai, en les quals els cosmonautes tindran residències prolongades, el control del pes corporal( massa inercial) juntament amb l´alimentació, seran molt importants per a no posar en perill la seva salut.

Sabeu com es pesen els astronautes?

Es pengen  d´una molla i se´ls fa oscil·lar lliurement, tot aprofitant que el període de les oscil·lacions és independent de la gravetat, i que només  depèn  de la massa que oscil·la i de la constant k  de la molla.

[@more@]



Comentaris tancats a Si et vols aprimar a l´espai has d´anar!

Qui pesa més?

Dues persones situades a la mateixa altura sobre la superfície de la terra es pesen. Quina pesa més, la de l´escala, o la que està situada damunt del transbordador en òrbita circular sobre la Terra?

[@more@]



2s comentaris

A veure qui ho endevina!

Avui us proposaré un problema teòric de Yakov Perelmann.

Una escala de corda penja lliurement de la barqueta d´un globus aerostàtic que es manté quiet enlairat a  una determinada altura sobre el terra.

Un home comença a pujar per l´escala.

Es mourà el globus?

[@more@]



3s comentaris

Desafiant la llei de la gravetat

Heu d´agafar un objecte fràgil i de molt valor de tal manera que si caigués a terra es trencaria. Per exemple ho podeu provar amb una tassa de la vaixella que li va regalar la sogra a la vostra mare pel seu aniversari. Li heu  lligarem un cordill d´1.50 m de longitud aproximadament. L´altre cap del cordill el lligareu a una petit objecte (un parells de clips, un femella petita de ferro, qualsevol objecte que pesi poc)

Ara només cal penjar la tassa,  tot fent passar el cordill per damunt d´un llapis,  i aguantar-la   amb l´altra mà pel altre cap del cordill.

 Ara la deixarem caure en caiguda lliure tot mantenint el llapis  en posició horitzontal,

Què succeirà! Feu la prova!

[@more@]

2s comentaris

El trànsit de Venus

El 8 de juny vaig tenir la sort de poder observar el trànsit de Venus amb el telescopi catadiòptric del meu alumne de quart d´ESO Kacper. Ens acompanyaven el seu pare i un grup de companys de classe. L´observació es va fer , amb èxit, des d´un altiplà d´Artesa de Lleida.

 

Tothom estava assabentat pel mitjans de comunicació de l´esdeveniment astronòmic, i gairebé tothom , d´una manera o d´altra,  va poder observar i fer un seguiment del fenomen. La importància  que tenen  per la comunitat científica aquests esdeveniments astronòmics  és desconeguda per molta gent . Per què serveix observar un eclipsi i /o un trànsit? En el cas del trànsit de Venus es pretenia determinar, entre d´altres coses,  la distancia de la Terra al Sol.

 Nosaltres el que vàrem fer es enregistrar el trànsit,  tot capturant amb una webcam adaptada a l´ocular del telescopi , imatges del pas de Venus per la corona solar, i mesurar  el temps de pas. A partir de la distancia de la Terra al Sol, i del diàmetre del Sol  vàrem determinar el desplaçament angular de Venus durant el trànsit i posteriorment la seva velocitat angular suposant òrbita circular. D´aquesta manera vàrem poder determinar experimentalment el període de translació de Venus. El valor obtingut és de 234 dies, només un 4 per cent més gran que el valor real. Increïble.!

 Però no tot van ser flors i violes. Ens vàrem quedar amb les ganes d´enregistrar una imatge de Venus que evidencies la seva atmosfera.

 

Ara ens agradaria participar al  5º Concurso Nacional de  “ Física en Acción”en la modalitat de “ Pilla el Transito de Venus ¨  organitzat per la Sociedad Española de Física i la Real Sociedad Matemática Española.  

[@more@]

 

1 comentari

Jugant amb el foc!

Aquest és un experiment històric que es va realitzar a l´Escola d´Estiu Jaume Miret de LLeida l´any 1992.

L´Amadeu (jooooooooo, que jove! ) encén nitrocel·lulosa damunt de la má del Lorenzo.

Per què no es crema la má del Lorenzo?

[@more@]

1 comentari

Tot imitant la torre de Pisa!

Agafeu una llauna de bitter kas, o de cervesa, i n´heu de beure dues terceres parts aproximadament.

Després ja podeu inclinar-la sense por, que restarà en equilibri, tot imitant a la Torre de Pisa!.

Per què succeix això?

[@more@]

2s comentaris

Increïble, però cert!

Penseu en el nombre de vegades per setmana que us agradaria sopar en un restaurant.

Multipliqueu aquest número per dos.

Ara n´hi heu de sumar 5

Multipliqueu el resultat per 50.

Ara sumeu-li 1754 (si ja ha passat el vostre aniversari) o 1753 ( si encara no ha passat)

Finalment cal restar-li el vostre any de naixement.

Us surt un número de tres xifres?

El primer número és el nombre de vegades que dessitjarieu sopar en un restarurant!

Els altres dos digits us indiquen la vostra edat!!

A veure qui sap trobar l´algortime matemàtic d´aquest joc?

 

[@more@] 

Comentaris tancats a Increïble, però cert!

Qui m´ho explica?

Agafeu un llàpis per un cap i  l´heu de moure com si fos el netaja para-brisa d´un cotxe davant de la pantalla del monitor del PC. Què vegeu?

Ara feu el mateix, però sense la pantalla com a fons.  Noteu alguna diferència?

Sabrieu explicar el perquè de la diferència? 

Això no funciona amb monitors de  pantalla plana!

[@more@]

Comentaris tancats a Qui m´ho explica?